Em vaig jubilar als 61 i l’any passat vaig anar per primera vegada a un viatge de l’Imserso. En eixe viatge vaig fer una broma que ara penso pot ser útil en la present situació desesperada, fruit dels errors successius i encadenats dels nostre Gran President i el seu Gran Govern de “Miembros i Miembras”: “no hi a crisi, els que ho diuen són antipatriotes; hi ha crisi, perň la culpa és de Bush i Aznar; estŕvem passant a UK, Itŕlia i França i hem caigut a segona divisió per culpa dels altres, etc.etc”.Comencem proposant que els polítics, funcionaris i assessors que cobren més de 120.000€ a l’any comencen a retallar sous, cotxes oficials i privilegis. Reducció drŕstica de nombre de polítics, funcionaris i assessors i retall de despeses innecessŕries.

Es evident que l’edat de jubilació deuria ser voluntŕria quedant ben clar que cadascú cobraria un mínim igual, i una resta en relació als anys treballats i a la dificultat i responsabilitat del treball. Els sous dels distints treballs deurien tindre un ventall clar de valoració, al menys des del punt de vista de la Seguretat Social i Drets de Jubilació.

També és evident que dels 40 als 60 són els anys ideals per als mŕxims rendiments en molts treballs i per al bon funcionament i rendiment de les empreses de futur.

Igualment sembla necessari fomentar, a partir dels 12 o 14 anys, els treballs formatius i reals, l’aprenentatge professional (durant el Franquisme aixň es feia molt bé a les Universitats Laborals i Colˇlegis d’Arts i Oficis, com el de la Paloma dels Salesians de Madrid) més que els estudis obligatoris de BUP o de Universitat, que, en molts casos, no fan més que fabricar frustrats i gent desadaptada com els ara anomenats Ni-ni-s.

I es evident també que, a partir dels 20 ó 25 anys, els joves deurien tots trobar treball segur. El vora 40% d’atur actual entre els joves és insostenible. Necessitem més joves i més joves preparats, responsables, que treballen bé, i que troben treball. No té sentit fer obligatori que els majors continues treballant a partir dels 60, 65 ó 67 obligatňriament, mentre els seus fills i nets continuen a casa sense treballar. Ara ve la broma.

De moment, i com idea d’urgčncia, proposo: Augmentar els viatges de l’Imserso per a tots els jubilats i durant molt més temps. Així hi haurŕ treball per a molts més conductors d’autobusos, pilots d’avió, cambreres i hostalers, músics i joves guies i assistents d’eixa gent jubilada, jubilosa, inesgotable i propensa a l’infart. Probablement morirem molts jubilats dolça i agraďdament, sense tindre que patir l’eutanŕsia que ens anunciaren junt amb l’avortament en camí (mal camí per a tindre joves treballadors i entusiastes). Amb aixň l’Estat i la S.S. estalviaria molts diners i tindríem més cotitzants. I morirem contents uns i quedaran atesos els que aguanten.